DIJOUS  31  DE MARÇ DEL 2011

Avui hem tingut la visita de Iolanda Bonet, professional que forma part de l’equip l’ESAIT (Equip de Suport a l’Alumnat d’Incorporació Tardana) fa uns 9 anys, i és una feina, com diu ella, “ en la que no deixes d’aprendre mai”, ja que s’encarrega dels infants nouvinguts a les aules dels nostres centres.

La seva exposició m’ha paregut molt interessat i propera a nosaltres, ja que els aspectes que ha tractat m’han estat molt útils tant a nivell personal com per a la meva futura professió, ja que ens ha parlat de casos pràctics que li ha succeït i que possiblement ens passarà a nosaltres.

Ha començat la classe amb un exemple “d’una família xinesa que ha vingut a Espanya i tenen un nin, en “Ming”, el qual volen escolaritzar però no parlen ni entenen la nostra llengua...” , aquest cas ens servirà per veure com hem de treballar amb ells i què s’ha de fer:

·        Primerament, hem de saber que un infant nouvingut és aquell individu que ve de fora de l’Estat Espanyol, i una vegada a arribat a d’anar a l’ajuntament a inscriure’s. Desprès, hauran d’anar a l’oficina d’escolarització on un mediador serà qui s’encarregui de fer l’entrevista a la família del nin i a ell per saber certs aspectes educatius a l’hora de cercar un col·legi per a ell que es trobi prop d’on viu (quants anys té, quin curs li tocaria fer, quin nivell tenen, etc). Si es dóna el cas que no s’entenen, existeix un servei d’interlocució, mitjançant el qual es poden comunicar via telèfon amb una persona traductora que facilita l’intercanvi d’informació en el moment, ja que una de les qüestions importants a tractar serà que cada infant tindrà el seu temps d’escolarització depenent del lloc d’on vingui, doncs hi ha casos en que els infants acaben el curs en desembre i en febrer comencen un altre, doncs això ací no passa ja que l’etapa escolar  és obligatòria fins als 16 anys, i comença en setembre i finalitza en juny (tot això se’ls ha d’explicar clarament per evitar malentesos).

·        Desprès, es el mediador qui s’encarrega de cridar a  l’escola on anirà l’infant per informar al centre sobre aquest nen, ja que serà el mateix professor/a qui decidirà quan, on i en quin moment rebre’l. La millor forma seria que tots els companys de la classe ho rebessin acompanyats del tutor/a, a més de fer una volta per tot el centre per coneixer-lo, etc. D’aquesta manera el nin, la família i nosaltres, ens sentirem més segurs.

·        Una vegada que ja estan a classe, és important conèixer i interessar-nos per la seva cultura a més d’inculcar la nostra també, ja que hi ha coses que no s’han de fer perquè els senten malament o simplement perquè es fan d’altra forma, treballar en activitats socials, etc,  amb la finalitat de que el nen es senti inclòs en la societat, en l’aula i amb els seus companys. Una de les coses que hem de tenir a classe i al centre són cartells escrits, on posin el nom de les aules, dels objectes, dels companys, indicadors en l’escola de com arribar als banys, pati ... ja que aquesta és una bona forma per a que siguin els mateixos infants els qui aprenguin autònomament, sense comptar amb la nostra ajuda. Una altra cosa que hauríem de tenir a classe són mapes, ja que moltes vegades són els mateixos nens qui tenen la curiositat de conèixer i veure on està situat el seu país, a més de contar vivències, fer comparacions amb altres, aprendre els noms,etc.

·        Als centres, tant d’infantil, primària i secundaria, existeixen certs equips que s’encarreguen de donar suport i mediació als infants nouvinguts, com és el cas de l’ESAIT, el PAIRE i l’ESEL, a més de contar amb el PALIC, programa especialitzat en l’acolliment lingüístic i cultural a més d’orientar a l’alumnat nouvingut, on es fan classes de reforç per ajudar-los a entendre millor les coses i arribar tenir el mateix nivell que els seus companys. Aquestes classes tindran lloc en llengua catalana, ja que és la llengua oficial en l’ensenyament i del territori, i es faran tallers per treballar la llengua i cultura a l’aula, activitats socials on es treballa les rondalles gaudint d’autors importants de la nostra illa, celebrar el dia de la pau, el de Halloween, la castanyera, fer murals, tallers per disfressar-se amb diferents vestimentes, fer activitats més visuals i fàcils d’entendre, fer que els pares i el col·legi realitzin esmorzars portant menjar típic de cada país, etc

·        El professor d’acollida mai s’ha de sentir sol, ja que ha de comptar amb l’ajuda de tot l’equip educatiu, voluntaris, associacions de pares i mares,etc perquè tindre un nouvingut a l’aula no significa que la responsabilitat sigui només del mestre, sinó de tots. A l’aula, els mestres poden gaudir de diccionaris amb imatges i escriptura dels noms en diferents idiomes, a més d’altres materials, per facilitar l’enteniment de la llengua i dels conceptes que es treballen.                                                  

·        Avui dia ens trobem que a les aules hi ha d’un 12% a un 56% de nens nascuts a Alemanya, Ucraïna, Perú, Tasmània, etc que arriben sols i perduts, i necessiten la nostra ajuda a més de sentir-se estimats i benvinguts. Per això, existeixen els centres acollidors que no tanquen les portes junt amb el conjunt de professionals en aquests àmbits, ja que cada vegada hi ha més gent i no existeix cap forma per a que la gent pugui treballar i dedicar-se a això

EN CONCLUSIÓ:

He après, moltes coses en aquesta visita, ja que ha tractat aspectes pròxims al nostra futura tasca.

És important tractar a la gent nouvinguda, tal i com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, ja que des de la primera vegada que es té el contacte, les persones ens fixem en la manera que ens reben i en la cara que ens posen, ja que aquestes impressions de la persona ens donen molta informació de com podrà ser més endavant.

Cal destacar que els nins escolaritzats amb edats compreses entre els 7 i 8 anys, s’adapten d’una manera més ràpida i aprenen tot d’una forma més lleugera que no dels que tenen entre els 7 i 12 anys, ja que aquests, sinó s’han incorporat en dos anys, necessitaran  cinc anys més per interioritzar la llengua. Per això és important saber, que un nouvingut millora la seva capacitat d’aprendre quan li deixem una estona per a que pensi, sense exigir-li una resposta immediatament, donant-li l’oportunitat de parlar quan vulgui. Això es pot veure en un exemple que na Iolanda ens ha posat quan és l’hora d’esmorzar a l’aula, ja que tots els infants s’asseuen en cercle amb les seves bosses, i la professora qui va preguntant als infants de qui es cada bossa, a que olora el seu menjar... amb la finalitat de que els mateixos infants parlin sense haver d’obligar-los a dir-ho en el moment.

DIJOUS 24  DE MARÇ DEL 2011

El primer que hem fet avui a classe, ha estat que per grups féssim un recull d’aspectes positius aportats per la visita d’en Joan Bernat,  els quals desprès tothom hem comentat.

Els nostres han estat:

·   A l’hora de parlar, sap separar la política de la lingüística, a més de fer-ho amb bon humor.

·  Va acceptar les crítiques a més de tolerar les preguntes de tot tipus, ja que era pròxim a nosaltres.

·   Va emprar un llenguatge obert i cercà a nosaltres.

·   Va fer una explicació molt correcta dels fets històrics, ja que d’aquesta manera ens va ajudar a entendre millor la situació actual.

·   A l’hora de contestar-nos, no ens donava respostes concretes, ja que ho feia de manera que nosaltres mateixos trobéssim la resposta, així adquirim més criteri.

·  Qui vol aprendre, el 70% és l’actitud i el 30% és la capacitat.

·   Va dir que cuidar la nostra llengua és cuidar de la nostra cultura.

·   A més de dir-nos que ell com nosaltres, és conscient de la pèrdua de l’eivissenc.

Una vegada acabat amb això, hem començat a parlar del PALIC, (Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural), el qual vindrà Yolanda Bonet a parlar-nos.

Hem estat dient que és un projecte que el centre educatiu posa en

marxa per facilitar l’adaptació dels nouvinguts en tots els aspectes.

(mirar en recerca). S’impliquen tots els docents del centre independentment de ser especialistes o no, a més de saber que hi ha gent que li costa més fer-se a les coses quan tenen un coneixement establert que quan no ho tenen.

També, hem estat parlant del llibre “Acollida” de Francesc Carbonell, i hem dit que:

-   La acollida és una actitud humana intrínseca a l’ensenyança, a més de presidir d’un conjunt d’estratègies educatives.

-    L’objectiu és: garantir la igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques, amb la finalitat de desenvolupar l’autonomia dels nouvinguts.

-    La acollida és més actitud que protocol, ja que ha d’estar implicada tota la societat.

-    L’aprenentatge d’una llengua va associada amb la acollida, ja que forma part de l’autoestima i aprenentatge humà (passa el mateix quan arribes a un lloc nou, si t’acollin bé et sents amb més força i ganes d’aprendre coses).

-    Una cosa s’ha de fer creure o fer que es creu, perquè és difícil d’ensenyar.

-    Per ser bons mestres, hem de saber trobar fórmules integradores en la societat, com per exemple dir “bon dia a tots” quan entro per la porta.

-    S’ha d’aprendre gaudint de les coses, amb actitud generosa i oberta als altres, a més de saber resoldre conflictes i decantar-nos per certes coses que són més importants que altres, ja que és més important acceptar que tolerar.

EN CONCLUSIÓ:

Per un costat, a mi com a tots els meus companys, ens ha estat molt positiva la visita d’en Bernat Joan, ja que ens va aclarir (no a tots) allò que volíem saber de la sociolingüística).

Per un altre, he descobert l’existència del PALIC, ja que mai havia sentit parlar d’ell. M’ha paregut molt important que hi hagi un projecte per als nouvinguts en cada centre i que sigui útil per a la nostra tasca, encara que això de tenir un pla no significa que funcioni sempre en tots. I a més, m’agradaria saber més coses d’ell amb la visita de na Yolanda Bonet.

Per finalitzar, amb el llibre “d’Acollida”, he après que aquest terme és igual que el servei de l’hosteleria, ja que la finalitat d’aquest(molt present en nosaltres pel lloc on vivim) és fer que la gent estigui còmoda, oferint hospitalitat als clients, ja que és important gaudir de fer-ho, tothom es sent millor fent una feina que li agrada. Que educar és fer éssers autònoms.  Que és important treballar en equip, escoltant als altres i que ens poden aportar nous coneixements a més d’aprendre dels errors. A més dels conceptes de: “multiculturalitat: són moltes cultures” i “interculturalitat: és el mètode de relacionar les cultures”.

RECERCA:

Com m’ha paregut interessant aquest projecte, a més que n’Helena ens va dir que cerquéssim informació del PALIC, he volgut penjar això ja que m’ha aclarit més la seva labor.

 PLA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC I CULTURAL (PALIC)

És el conjunt d’actuacions que un centre educatiu posa en marxa per facilitar l’adaptació de tot l’alumnat que s’incorpora de nou al centre.

Els objectius són:

a)  Assumir, com a centre, els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes d’altres països.

b)  Aconseguir que el nou alumnat comprengui el funcionament del centre i s’hi adapti amb els companys i professors.

c)  Reconèixer la identitat i la història educativa, social i familiar de l’alumnat

nouvingut ja que són el punt de partida per aplicar les estratègies de l’ensenyament.

d)  Potenciar un sentiment de pertinença a una nova comunitat, per

aconseguir un progrés educatiu de tot l’alumnat i una societat que practiqui els valors de la convivència.

Aquest  pla, deriva dels principis recollits en diferents documents a més de tenir contacte amb(PCC) i el Reglament de règim intern (RRI) ja que ens indicaran les activitats del pla i les normes que han de respecta-se per dur-lo a terme.  Els documents són:

-  El Projecte educatiu de centre (PEC): El procés d’adaptació i integració de l’alumnat al centre al qual assisteix a més de l’atenció a la diversitat de l’alumnat (tant si és estranger amb problemes de domini de la

llengua i coneixement de lacultua, com sino).

-  El Pla d’acció tutorial (PAT): actuacions específiques que es duran a terme amb el grup-classe, amb la finalitat d’aconseguir la cohesió, la integració i la

interrelació del professorat i de l’alumnat.

-  El Projecte lingüístic de centre (PLC): aplicació de programes lingüístics específics i/o models organitzatius que garanteixin la qualitat de l’aprenentatge de la llengua per a tot l’alumnat.

L’equip docent, el Departament d’Orientació, el Claustre, l’equip directiu i fins i tot el Consell Escolar, queden implicats en l’anàlisi de la nova situació i la recerca de les solucions

Per tant, quan l’escola rep alumnat que pertanyen a grups culturals, ètnics i lingüístics diferents, i l’equip docent té la responsabilitat de crear contextos socials i comunicatius que possibilitin l’acolliment dels alumnes i de les famílies. El procés d’adaptació es desenvoluparà a través dels tres àmbits:

-  Familiar: Les famílies són un dels membres bàsics en la composició de la comunitat educativa i la seva participació en el desenvolupament educatiu dels infants i joves és decisiva; però, a vegades, la comunicació amb el centre es pot veure dificultada segons la procedència, codi comunicatiu, etc.

-  Social: Els alumnes han de desenvolupar-se en un context que desconeixen Per això, caldrà desenvolupar un sentit d’autoestima que permeti,

mantenir la pròpia identitat cultural i lingüística; el reconeixement de les característiques culturals pròpies i adquirir les habilitats necessàries

per interactuar amb els adults i companys.

-  Acadèmic: Els alumnes han d’aprendre una o més llengües que desconeixen i requereix molt de temps de dominar. Caldrà aprendre les formes lingüístiques de conceptes que saben en la seva llengua materna i desenvolupar el llenguatge depenent del context en el qual es moguin, les formes superiors del pensament  i les competències lingüístiques que permetin fer tasques acadèmiques i socials.

Els continguts del Pla d’acolliment lingüístic i cultural desenvolupa:

a)  Qui rebrà per primera vegada la família i com es recollirà la informació inicial de cada un els alumnes que s’incorporen al centre (data d’ingrés, escolarització anterior,documentació, llengües que parla).

b)  Qui serà el responsable del seguiment d’aquests alumnes.

c)  Com es farà el seguiment de cada alumne a través d’una pauta individualitzada

d)  Com s’informarà la resta de professorat.

e)  com i quan se li ensenyaran els espais on s’haurà de moure, l’organització del centre i de l’aula, l’horari que haurà de fer, les normes...

f)  Qui farà el suport, com s’organitzarà..

g)  Quin material es necessitarà.

h)  Quines necessitats tenen d’ajuts econòmics.

i)  Amb quina periodicitat es farà la coordinació del professorat amb l’alumnat.

j)  Què faran dins el grup classe,

k)  Com s’implicaran els serveis externs que poden col·laborar.

l)  Què, com i quan avaluarem.

m)  Com es pot accedir a les vies de participació de les famílies en la dinàmica del centre (AMPA, Consell Escolar).

 Aquesta interacció serà la que marcarà el tipus de relacions que configuraran la convivència del centre i que poden estructurar el futur social.

Cal tenir present que en els centres escolars treballem amb infants d’altres cultures i és la nostra responsabilitat aplicar un principi d’igualtat i

d'oportunitats en l’educació, respectant la diversitat cultural com un fet

present en el nostre sistema educatiu.

La coordinació pedagògica desenvoluparà les tasques següents:

-  Planificació i desplegament de mesures per al tractament educatiu i lingüístic.

-  Coordinació i orientació, i l’atenció específica que haurà de rebre en classe,

-  Assessorament als tutors de cada àrea, en la realització de les adaptacions curriculars i   criteris d’avaluació.

DIJOUS  17 DE MARÇ DEL 2011

Avui hem tingut la visita d’un sociolingüista molt important, en Bernat Joan, del qual hem llegit el llibre “Català normalitzat en un món multilingüe”, el dossier de fotocòpies treballats a classe, a més de la gran quantitat de llibres que ha escrit al llarg de la seva vida.

Ha començat la classe fent-nos una introducció per a que tinguéssim en compte la importància que té una actitud positiva i d’interès en les persones quan volen aprendre una llengua o altra cosa, ja que un bon aprenentatge està compost pel 70% d’actitud i el 30% de contingut, a més de suposar un gran esforç per part de l’individu.                                               

A més, ha parlat de com era la situació de la nostra illa fa 50 anys, on la majoria de la població era monolingüe (tots parlaven el català excepte en llocs formals i de prestigi), diglòssica (el castellà era la llengua amb la que tothom aprenia) i preindustrial, on la gent que treballa al camp eren els pagesos i havia poques coses mecanitzades. En canvi ara tot això ha canviat, ja que ens trobem en una societat proindustrial, on un 3% de la població treballa al camp, la majoria de l’illa es dedica al sector servei, i el 40% de la població parla el castellà i el català (una presenta més domini que l’altra) a més que ens trobem amb una àmplia gama de llengües diferents com l’alemany, l’anglès, l’italià que es parla a Eivissa i un 80% es dóna en gran part de formentera, el romanès, etc derivades del moviment de població que genera el turisme.                                                                                                             

També ens ha dit que allò que crea prejudicis lingüístics és la història, i ens ha posat un exemple d’un infant que diu “sa casa” i no “la casa” doncs per aquesta senzilla raó,  l’infant no arriba a saber amb quina llengua ha de parlar i si ho entendran. Tot això és degut a que la llengua no està ben assentada.                                                                        

Una vegada dit tot això, hem començat amb les preguntes:

·        Per què nosaltres no  podem elegir la llengua a l’hora d’estudiar i sí es pot fer en altres territoris de l’estat espanyol?

En Bernat ens ha dit que ho miréssim en el “CELROM” per veure en quants llocs d’Europa succeeix això. Un exemple d’aquesta pregunta és pot veure al País Valencià on hi ha dos línies diferents degut a que la gent que tria fer els seus estudis en castellà és perquè només coneix aquesta llengua, i en canvi qui tria fer-ho en valencià és perquè coneix totes dues.

·        Què és això de la llengua materna?                                                     

Ell ens ha dit que és molt complexa a més que no li agrada, i que existeixen diversos casos: quan el nin/a visqui amb el pare per diverses raons, és donarà el cas de llengua paterna, quan estigui amb la mare serà llengua materna, si és un nin que passa massa temps en el carrer la seva llengua s’anomenarà llengua del carrer, etc així successivament perquè es tracta amb la llengua que té més contacte.

·        A què ens referim quan parlem d’acomodació social?

Ens ha dit que avui dia n’hi ha molta, i sobretot es pot veure en els patis del col·legis, on parlen en castellà quan haurien de parlar en català com a classe. A més de posar-nos un exemple per veure-ho més clar.

·        Quina és l’edat recomanable per a que els infants aprenguin una llengua?

Segons ell,  l’edat més correcta per a que un nen/a aprengui una llengua, és als dos o tres anys d’edat, ja que la seva capacitat d’aprendre un idioma és major degut a que capten amb major rapidesa allò que se li ensenya.

EN CONCLUSIÓ:

He après  que l’edat concreta per ensenyar una llengua als infants és quan tenen dos o tres anys, ja que estan en l’edat d’aprendre tot allò que si l’ensenya. A més, el tenir una o dues llengües com a base, seria el correcte per a un infant, cosa que nosaltres ja gaudim d’això.

Quan algú vol aprendre alguna cosa, si té ganes i motivació per fer-ho, ho aconseguirà. A més de tenir un pensament diferent de la resta, això dóna a la persona un cert privilegi ja que vol dir que és un individu amb idees pròpies.

També he après que nosaltres vivim en una situació on l’establiment de la llengua catalana crea problemes, ja que hi ha diversos pensaments sobre aquest tema, i els prejudicis sorgeixen degut a l’ús de les llengües en diversos àmbits generant conflictes lingüístics. Els infants ho veuen per ells mateixos.

En conclusió, conèixer és un dret, un medi per a tots.

Per finalitzar el dia, he enviat personalment a en Bernat joan algunes de les preguntes que havia fet per a ell, i m’ha contestat aquestes:

1.- Per què a Catalunya tot està en català i tothom et parla amb aqueta llengua, existint d'altres que són oficials, com és l'espanyol?

 Ni tot està en català ni tothom parla català. De fet, la llengua catalana és molt més usada en la retolació, etc, que no a les Balears, però no és tan general com, posem per cas, el txec a Txèquia. Parla català una majoria de la població, però no tothom. El nostre repte hauria de ser que tothom parli català, castellà, i, com a mínim, una altra llengua.

 Per a la teua informació, a Catalunya hi ha tres llengües oficials: el català, el castellà i l'occità (llengua pròpia de la Val d'Aran, i la menys parlada de les tres). Tenc l'honor d'haver fet la llei que desenvolupa l'oficialitat de l'occità, la més petita de les tres llengües. Ah! Quan vaig acceptar la Secretaria de Política Lingüística em vaig posar a estudiar d'occità de seguida. Tots els actes en què he participat a la Val d'Aran he parlat només en aranès, la variant de l'occità que es parla allà. 

2.- Si a Eivissa és obligatori el català en tota l'educació, per què en altres territoris bilingües d'Espanya donen l'opció d'elegir la llengua a l'hora d'estudiar?

Tal i com us vaig explicar, elegir pot significar no poder elegir. Al país Valencià, teòricament es pot elegir, però els valencians que estudien en castellà i saben el català només com una llengua estrangera, en realitat no tenen ocasió d'elegir. Per tant, els qui poden elegir, realment, són els que saben bé les dues llengÜes. I això només es pot aconseguir si s'ensenya, prioritàriament, en la llengua minoritzada.

3.- Per què sempre s'ha escoltat dir que els infants que estudien a la península va més avançats que els que estudien aquí?

Això és una ximpleria colossal. N'hi ha que van més avançats i n'hi ha que hi van menys. En qualsevol cas, no deu tenir gaire a veure amb la llengua, si els pitjors a l'avaluació del PISA són els de Melilla. No crec que a Melilla s'ensenyi en la llengua pròpia del territori (que és l'amazic, amb una minoria àrab), sinó que s'ensenya en la llengua imposa