DIJOUS  5 DE MAIG DEL 2011

Avui hem començat amb les exposicions dels treballs de “com treballar la llengua a classe” grup per grup, encara que no ens ha donat temps a veure’ls tots.

Els que si hem vist, han estat:

GRUP 1: LA BENDICIÓ DE BABEL.

Aquest grup ens ha parlat de la llengua i del llenguatge, dos eines amb significat diferent que cal conèixer.

 Ens han mostrat que tots els éssers humans i els animals disposem d’uns codis comunicatius els quals requereixen d’unes aptituds biològiques i d’un aprenentatge cultural, aquest és el llenguatge. En canvi, el sistema que permet comunicar-nos amb la resta dels parlants, és la llengua, doncs aquesta és més que un codi comunicatiu, és l’entitat personal i col·lectiva d’un territori, a més d’un component important de la cultura.

També ens han parlat de la comunicació no verbal, el que coneixem com els gestos, expressions facials, etc els coneguts com parallengua. Són uns factors importants i cal tenir en compte doncs moltes voltes transmeten més coses que no pas una paraula.

Hi ha hagut molts de conceptes que ja els havíem donat a classe, com ha estat el dialecte (modalitat que pren la llengua en un territori determinat), l’estàndard (forma neutra de l’idioma), llengua majoritària, minoritària...

Ens han donat a conèixer que hi ha llengües que no s’escriuen i d’altres sí, que l’origen de l’escriptura als Balcans, doncs és aquesta la potenciadora de la parla mentre que les escriptures donen a conèixer les cultures i religions. El fet que una llengua tingui literatura no fa que aquesta sigui superior a l’altra, totes són iguals.

Per finalitzar, han acabat amb una activitat en la que per capses, hi havia que escollir les paraules que comencessin per la lletra de la capsa.

EN CONCLUSIÓ:

Aquesta exposició m’ha paregut molt entretinguda i divertida, a més d’haver estat molt clara i comprensible.

A més, ens han refrescat alguns dels conceptes ja vistos i ensenyats uns altres com l’idiolecte, dialecte personal o forma d’expressar-se d’una persona durant una conversa amb la mateixa llengua.

GRUP 2: CADA LLENGUA ÉS UN MÓN.

Aquest grup  ens ha comentat que la diversitat lingüística és riquesa i s’ha de veure com una cosa positiva. Que les llengües totes són diferents però iguals en dignitat, ja que no es parla igual en un lloc que altre, i que tots tenen el mateix dret de mantenir la diversitat lingüística.

A més, ens han parlat que el temps es estructurat de forma diferent segons la llengua, com per exemple el català és l’única llengua que empra el verb anar com auxiliar per conjugar el passat. Segons la llengua el cos és percebut de forma diferent, com també ho són els fenòmens naturals, els colors i fins i tot les persones.

També ens han dit que totes les llengües tenen les seves regles, la gramàtica, encara que no estigui escrita. Existeixen llengües que amb una paraula expressen el que nosaltres diem amb una frase... I ens han parlat del mite de Babel per a què coneguéssim l’origen de les varietats geogràfiques.

Per finalitzar, hem realitzat una activitat per grups, on havíem de col·locar les lletres de les cançons en ordre ordre i cantar-les. Totes aquestes eren reculls eivissencs.

EN CONCLUSIÓ:

M’ha paregut una bona exposició, on els conceptes eren clars amb els seus exemples. En quant a l’activitat, ha estat molt divertida, encara que requeria d’activitats prèvies, però hem començat a cantar-les junts i ens ho hem passat molt bé. M’ha agradat això de treballar les cançons eivissenques, ja que és un recurs de l’illa que hem d’aprofitar a l’hora de realitzar activitats a les escoles, i està bé que tothom ho conegui.

GRUP 3: LA LLEI DEL SILENCI.

Aquest grup ha estat el meu. Nosaltres hem escollit aquest tema ja que com hem estudiat i ja sabem, existeixen moltes llengües que estan desapareixent, un exemple és el català a les nostres illes ja què està en perill degut a la situació geogràfica en la que vivim. Per a què  una llengua no arribi al silenci, hem de mantindre l’interès per elles i fer que la gent sigui conscient del seu ús i transmissió.

Una de les coses que hem donat a conéixer, entre altres, han estat els diferents graus de perill segons l’UNESCO. Aquests són:

• Llengües potencialment en perill (decreix el nombre d'infants parlants).
• Llengües en perill (els parlants més joves són adults).
• Llengües en perill seriós (els parlants més joves són de mitjana edat).
• Llengües morimundes (els parlants són els ancians).
• Llengües extingidies (no en queden parlants). 

Per concloure, hem realitzat una activitat, “ Un amagatall per a la joia”, la qual l’hem escollit per què ens ha paregut dinàmica, entretinguda, en la que pot participar tothom i consisteix en dir llocs on es creu que estarà amagat l’examen, ja que d’aquesta manera és practiquen les prepocions de lloc, a més de donar l’oportunitat de treballar aquest àmbit en altres ocasions.

Fer aquest treball m’ha ajudat a tindre els conceptes clars i veure amb més claredat, per exemple, quins són els passos a seguir fins que desapareix una llengua, entre d’altres, ja que la majoria ja l’havíem parlat a classe.

DIJOUS 14 D’ABRIL DEL 2011



Avui, hem començat la classe comentat l’article “ d’Ensenyar llengua en una societat multilingüe” d’Artur Noguerol.

En aquest, podem veure com el Ministeri i el Pla Lic, estan d’acord  amb  la importància d’ensenyar noves llengües en les comunitats, ja que cada dia arriben més nouvinguts, i ells com nosaltres tenen el mateix dret d’aprendre i comunicar-se.   

Per això, cal distingir que el problema són els canvis socials que ens afecten com a ciutadans, i no pas són els emigrants.

Per aconseguir un bon aprenentatge de la llengua, s’ha de fer èmfasi en una bona acollida i integració de l’alumnat nouvingut, establint-hi vincles afectius cosa que els hi donarà forces per aprendre i seguir estudiant.     Per això, caldria un plantejament global, amb un Projecte de Centre que garantís aprenentatges integrant la llengua en tots els àmbits del currículum educatiu, a més de comptar amb una coordinació i participació de tot el centre, equip i família per aconseguir-ho.

S’ha de tenir en compte la diversitat de llengües i oferir a l’alumnat activitats on la presencia d’aquestes sigui la base,de manera que es potencia a l’infant cognitivament.

Si es comença amb un aprenentatge temprà li proporcionarem una nova forma de comunicació i expressió, millorant el coneixement de la llengua.

En definitiva, ensenyem per a què els infants aprenguin llengües i amb aquestes aprenguin a conèixer, a fer, a ser, a conviure per esdevenir persones conscients i crítiques.

EN CONCLUSIÓ:

Quan parlem d’ensenyar una llengua ho fem de manera diferent que en temps enrere, ja que la societat a anat modificant l’estructura degut a l’arribada de gent de l’exterior.

Ensenyar és una activitat pròpia del centres educatius, a més de que tots formem part de l’aprenentatge del nen (famílies, institucions) cal saber que:

Ø Ensenyar llengües és ensenyar a conviure, ja  que una llengua s’aprèn quan la fem ús per fer coses.

Ø Ensenyar llengües és ensenyar a ser, perquè les actituds davant la llengua s’aprenen mitjançant les paraules.

Ø Ensenyar llengües és ensenyar a fer, ja que és a l’escola on s’aprèn i s’utilitza.

Ø Ensenyar llengües és ensenyar a conèixer la llengua per millorar-ne l’ús.

He après que la llengua és l’eina principal que té l’esser humà per relacionar-se amb la realitat, implicant les actituds i valors positius, sempre oberts,  per arribar a ser uns bons ciutadans, ja que aprendre activa certs coneixements que són útils per establir relacions amb altres.

Una de les coses que diu Noguerol i m’ha agradat,  ha estat que “tot mestre és mestre de la llengua”  ja que l’objectiu seria que l’alumne sigui capaç de dominar la llengua per escriure, argumenta, explica ... fer-ne un ús conscient i autònomament.

El segon article, encara que no ens ha donat temps de comentar, ha estat “Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües: qüestions recurrents” de Juli Palou  -Montserrat Fons.

Aquest ens parla de les diverses actituds que adopten els docents del centre davant els grans canvis socials i demogràfics que s’adonen i han modificat la composició lingüística i cultural de les escoles i instituts, degut a la diversitat d’infants que n’arriben.

Per això, s’han fet uns estudis amb la intencionalitat de que tots els alumnes puguin accedir en les millors condicions a l’aprenentatge i a l’ús de la llengua pròpia del país, així com adquirir uns valors sobre les llengües.

Els docents no només s’encarreguen de concretar objectius, continguts... sinó que també acullen, acompanyen i vetllen per unes bones relacions socials  i afectives dels nouvinguts. Són docents que s’encarreguen de l’ensenyament en contextos multilingües i multiculturals amb la finalitat d’afavorir  i innovar les relacions en l’aprenentatge de les llengües.

En aquest article, apareixen diversos exemples de mestres en diferents nivells educatius, que parlen segons com veuen la situació en les seves aules.

Un dilema que es plateja és si a l’hora d’integrar-los al centre, és millor acollir-los dins l’aula ordinària, és a dir, amb tots els infants de l’aula i així  aprendre a conviure amb grup i afrontar problemes; o acollir-los en un grup de reforç, es a dir, apartats de la resta dels infants, creant-ne així un grup específic per tal de rebre tots la mateixa formació  i que els permeti integrar-se amb el grup -classe. Hi ha varietat a l’hora de contestar.

Altres de les coses que parlen, és del desequilibri en les àrees lingüístiques, ja que hi ha una descompensació amb la llengua catalana i la castellana.

Les llengües apreses en primer lloc són les de la família i a l’entorn, ja que són especials degut a l’àmbit de privacitat. És per això que els docents haurien de mostrar interès per aprendre coses sobre la llengua d’origen dels infants nouvinguts, creant-ne activitats que afavoreixen la reflexió metalingüística.

EN CONCLUSIÓ:

He après, que l’ arribada dels nouvinguts a l’escola i als instituts, és la base per a un  creixement  l’heterogeni de formes de vida i diversitat de llengües en un mateix territori, la qual cosa manifesta certa riquesa.

Amb la qüestió de “com mantenir l’equilibri entre les llengües i cultures diverses i la llengua i cultura d’acollida?” cal dir, que és necessari saber que afavorir el diàleg,  la integració social  i el pacte o normes compartides amb altres, farà tots ens entenguem millor i es faciliti la convivència, que ja que a voltes no resulta fàcil comunicar-nos amb una persona que té altres punts de vista (com per exemple amb la religió que practica).

Diversitat, es refereix a la pluralitat com un conjunt de variacions dins d’un marc global, encara que presenta problemes a l’hora de les normes, valors i religió. En canvi, diferència parteix del fet que som diferents i que les diferències existeixen tal i com les descobrim i experimentem.

Quan es parlava de si és millor  integrar-lo en l’aula o llevar-los a l’aula de reforç, molts de professors ho veuen com un problema, ja que tenir nens nous a l’aula fa que el ritme no sigui el mateix i se’ls hi hagi de prestar més temps que a la resta. En canvi, altres ho veuen bé ja que això els hi dóna l’oportunitat de socialitzar-se amb la resta del grup i fer que es sentin excluits.

Jo estic d’acord amb l’ultima opinió, ja que si ens posem en el lloc dels nouvinguts, ens agradaria sentir-nos acollits per la resta, i si són iguals a nosaltres, millor, perquè tots ens agrada sentir-nos vàlids i estimats.

És mitjançant l’observació i el contrast, com podem ajudar a entendre i a valorar les diferencies entre llengües, cultures i persones ; tasca important que recau en els pares i l’entorn social del nen, ja que el fet de fer això farà que siguin els propis nois qui esdevindran plurilingües amb molt de gust, i no tindran sentiment de marginació.

Cal tenir en compte que el més important per un mestre ha de ser el procés i no el resultat, cosa que fa que hi hagi més competitivitat i menys cooperació entre ells.

Per concloure, com diu Palou: “no hi ha llengües més importants que altres, perquè cada una d’elles  són un món”.

DIJOUS 7 D’ABRIL DEL 2011

Avui, hem començat la classe fent una reflexió positiva de la visita de na Iolanda Bonet, la qual ens ha agradat a tothom, ja que ha estat molt propera a nosaltres amb un sentiment d’emoció que ha sabut transmetre’ns, a més de ser ordenada en l’explicació i adaptant-se al tema mostrant-nos molt de material didàctic i contant-nos exemples reals.  Ens ha parlat de com es realitza el procés d’acollida,la importància d’implicar a tot el centre educatiu (no només els mestres, sinó els pares, mares...), la perspectiva d’aprendre noves cultures i ensenyar la nostra, etc. Sincerament, m’ha paregut una bona dona ja que ens ha donat l’oportunitat de viure-ho amb ella gràcies a la transmissió dels seus sentiments i experiències, en definitiva, es nota que gaudeix fent la seva feina.

A més, hem continuat parlant d’algunes actituds que es  mostren al llibre “Acollida”:

L’acolliment és una actitud positiva i no un protocol, on s’ha d’implicar tota la comunitat educativa, ja que el fet de relacionant-nos amb gent diferent implica respecte i acceptar-nos tal com som. És necessari complir amb les normes establertes en la comunitat, i ser conscients que en l’ensenyament ens equivocarem, doncs dels errors s’aprèn molt. L’actitud del mestre ha de ser oberta i generosa cap al altre, intentant treure lo millor de la persona.

L’hospitalitat i l’acollida són necessaris per esdevenir humà, ja que tots som iguals independentment del lloc on visquem, com parlem, etc. i ens agrada que ens rebin com si estiguéssim a casa.

En un centre educatiu el que interessa és el progrés en l’aprenentatge, fent que el nin i nosaltres ens adaptem, doncs per això cal abandonar el rol d’instructor per assumir el compromís professional d’educar, estimulant sempre i satisfer les seves necessitat confiant en les seves possibilitats.

Degut a que cada vegada hi ha més diversitat en tot el món, és cert que en un principi enriqueix, però d’altra banda pot confondre i crear una dispersió en sentit de no pertànyer a cap lloc.

Les institucions educatives hauran de crear espais de convivència comuns, oferint la capacitat d’aprendre a ser i a conviure entre tots, ja que la tasca dels professionals en l’educació és garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els infants, ja que som més iguals que diferents.

EN CONCLUSIÓ:

He après que el concepte d’acollida té a veure amb l’hospitalitat, ja que tots hem de tractar als nouvingut com volem que ens tractin a nosaltres quan arribem a un lloc nou.

En quant al concepte de diversitat, és cert enriqueix culturalment, en l’adquisició de nous hàbits, etc encara que també és cert que crea conflictes. Com hem comentat, avanç a Eivissa hi havia més llibertat a l’hora que no hi havia cap problema en deixar les portes de les cases obertes, ja que tothom es coneixia i havia confiança per par de tots, i encara que volguessin entrar no farien malbé les coses perquè es coneixien. Amb el pas del temps i amb l’arribada de nova gent, això ha canviat per complet, ara hi ha més vigilància i les portes estan ben tancades per evitar que la gent entri a robar o fer malbé les coses.

DIJOUS  31  DE MARÇ DEL 2011

Avui hem tingut la visita de Iolanda Bonet, professional que forma part de l’equip l’ESAIT (Equip de Suport a l’Alumnat d’Incorporació Tardana) fa uns 9 anys, i és una feina, com diu ella, “ en la que no deixes d’aprendre mai”, ja que s’encarrega dels infants nouvinguts a les aules dels nostres centres.

La seva exposició m’ha paregut molt interessat i propera a nosaltres, ja que els aspectes que ha tractat m’han estat molt útils tant a nivell personal com per a la meva futura professió, ja que ens ha parlat de casos pràctics que li ha succeït i que possiblement ens passarà a nosaltres.

Ha començat la classe amb un exemple “d’una família xinesa que ha vingut a Espanya i tenen un nin, en “Ming”, el qual volen escolaritzar però no parlen ni entenen la nostra llengua...” , aquest cas ens servirà per veure com hem de treballar amb ells i què s’ha de fer:

·        Primerament, hem de saber que un infant nouvingut és aquell individu que ve de fora de l’Estat Espanyol, i una vegada a arribat a d’anar a l’ajuntament a inscriure’s. Desprès, hauran d’anar a l’oficina d’escolarització on un mediador serà qui s’encarregui de fer l’entrevista a la família del nin i a ell per saber certs aspectes educatius a l’hora de cercar un col·legi per a ell que es trobi prop d’on viu (quants anys té, quin curs li tocaria fer, quin nivell tenen, etc). Si es dóna el cas que no s’entenen, existeix un servei d’interlocució, mitjançant el qual es poden comunicar via telèfon amb una persona traductora que facilita l’intercanvi d’informació en el moment, ja que una de les qüestions importants a tractar serà que cada infant tindrà el seu temps d’escolarització depenent del lloc d’on vingui, doncs hi ha casos en que els infants acaben el curs en desembre i en febrer comencen un altre, doncs això ací no passa ja que l’etapa escolar  és obligatòria fins als 16 anys, i comença en setembre i finalitza en juny (tot això se’ls ha d’explicar clarament per evitar malentesos).

·        Desprès, es el mediador qui s’encarrega de cridar a  l’escola on anirà l’infant per informar al centre sobre aquest nen, ja que serà el mateix professor/a qui decidirà quan, on i en quin moment rebre’l. La millor forma seria que tots els companys de la classe ho rebessin acompanyats del tutor/a, a més de fer una volta per tot el centre per coneixer-lo, etc. D’aquesta manera el nin, la família i nosaltres, ens sentirem més segurs.

·        Una vegada que ja estan a classe, és important conèixer i interessar-nos per la seva cultura a més d’inculcar la nostra també, ja que hi ha coses que no s’han de fer perquè els senten malament o simplement perquè es fan d’altra forma, treballar en activitats socials, etc,  amb la finalitat de que el nen es senti inclòs en la societat, en l’aula i amb els seus companys. Una de les coses que hem de tenir a classe i al centre són cartells escrits, on posin el nom de les aules, dels objectes, dels companys, indicadors en l’escola de com arribar als banys, pati ... ja que aquesta és una bona forma per a que siguin els mateixos infants els qui aprenguin autònomament, sense comptar amb la nostra ajuda. Una altra cosa que hauríem de tenir a classe són mapes, ja que moltes vegades són els mateixos nens qui tenen la curiositat de conèixer i veure on està situat el seu país, a més de contar vivències, fer comparacions amb altres, aprendre els noms,etc.

·        Als centres, tant d’infantil, primària i secundaria, existeixen certs equips que s’encarreguen de donar suport i mediació als infants nouvinguts, com és el cas de l’ESAIT, el PAIRE i l’ESEL, a més de contar amb el PALIC, programa especialitzat en l’acolliment lingüístic i cultural a més d’orientar a l’alumnat nouvingut, on es fan classes de reforç per ajudar-los a entendre millor les coses i arribar tenir el mateix nivell que els seus companys. Aquestes classes tindran lloc en llengua catalana, ja que és la llengua oficial en l’ensenyament i del territori, i es faran tallers per treballar la llengua i cultura a l’aula, activitats socials on es treballa les rondalles gaudint d’autors importants de la nostra illa, celebrar el dia de la pau, el de Halloween, la castanyera, fer murals, tallers per disfressar-se amb diferents vestimentes, fer activitats més visuals i fàcils d’entendre, fer que els pares i el col·legi realitzin esmorzars portant menjar típic de cada país, etc

·        El professor d’acollida mai s’ha de sentir sol, ja que ha de comptar amb l’ajuda de tot l’equip educatiu, voluntaris, associacions de pares i mares,etc perquè tindre un nouvingut a l’aula no significa que la responsabilitat sigui només del mestre, sinó de tots. A l’aula, els mestres poden gaudir de diccionaris amb imatges i escriptura dels noms en diferents idiomes, a més d’altres materials, per facilitar l’enteniment de la llengua i dels conceptes que es treballen.                                                  

·        Avui dia ens trobem que a les aules hi ha d’un 12% a un 56% de nens nascuts a Alemanya, Ucraïna, Perú, Tasmània, etc que arriben sols i perduts, i necessiten la nostra ajuda a més de sentir-se estimats i benvinguts. Per això, existeixen els centres acollidors que no tanquen les portes junt amb el conjunt de professionals en aquests àmbits, ja que cada vegada hi ha més gent i no existeix cap forma per a que la gent pugui treballar i dedicar-se a això

EN CONCLUSIÓ:

He après, moltes coses en aquesta visita, ja que ha tractat aspectes pròxims al nostra futura tasca.

És important tractar a la gent nouvinguda, tal i com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres, ja que des de la primera vegada que es té el contacte, les persones ens fixem en la manera que ens reben i en la cara que ens posen, ja que aquestes impressions de la persona ens donen molta informació de com podrà ser més endavant.

Cal destacar que els nins escolaritzats amb edats compreses entre els 7 i 8 anys, s’adapten d’una manera més ràpida i aprenen tot d’una forma més lleugera que no dels que tenen entre els 7 i 12 anys, ja que aquests, sinó s’han incorporat en dos anys, necessitaran  cinc anys més per interioritzar la llengua. Per això és important saber, que un nouvingut millora la seva capacitat d’aprendre quan li deixem una estona per a que pensi, sense exigir-li una resposta immediatament, donant-li l’oportunitat de parlar quan vulgui. Això es pot veure en un exemple que na Iolanda ens ha posat quan és l’hora d’esmorzar a l’aula, ja que tots els infants s’asseuen en cercle amb les seves bosses, i la professora qui va preguntant als infants de qui es cada bossa, a que olora el seu menjar... amb la finalitat de que els mateixos infants parlin sense haver d’obligar-los a dir-ho en el moment.

DIJOUS 24  DE MARÇ DEL 2011

El primer que hem fet avui a classe, ha estat que per grups féssim un recull d’aspectes positius aportats per la visita d’en Joan Bernat,  els quals desprès tothom hem comentat.

Els nostres han estat:

·   A l’hora de parlar, sap separar la política de la lingüística, a més de fer-ho amb bon humor.

·  Va acceptar les crítiques a més de tolerar les preguntes de tot tipus, ja que era pròxim a nosaltres.

·   Va emprar un llenguatge obert i cercà a nosaltres.

·   Va fer una explicació molt correcta dels fets històrics, ja que d’aquesta manera ens va ajudar a entendre millor la situació actual.

·   A l’hora de contestar-nos, no ens donava respostes concretes, ja que ho feia de manera que nosaltres mateixos trobéssim la resposta, així adquirim més criteri.

·  Qui vol aprendre, el 70% és l’actitud i el 30% és la capacitat.

·   Va dir que cuidar la nostra llengua és cuidar de la nostra cultura.

·   A més de dir-nos que ell com nosaltres, és conscient de la pèrdua de l’eivissenc.

Una vegada acabat amb això, hem començat a parlar del PALIC, (Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural), el qual vindrà Yolanda Bonet a parlar-nos.

Hem estat dient que és un projecte que el centre educatiu posa en

marxa per facilitar l’adaptació dels nouvinguts en tots els aspectes.

(mirar en recerca). S’impliquen tots els docents del centre independentment de ser especialistes o no, a més de saber que hi ha gent que li costa més fer-se a les coses quan tenen un coneixement establert que quan no ho tenen.

També, hem estat parlant del llibre “Acollida” de Francesc Carbonell, i hem dit que:

-   La acollida és una actitud humana intrínseca a l’ensenyança, a més de presidir d’un conjunt d’estratègies educatives.

-    L’objectiu és: garantir la igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques, amb la finalitat de desenvolupar l’autonomia dels nouvinguts.

-    La acollida és més actitud que protocol, ja que ha d’estar implicada tota la societat.

-    L’aprenentatge d’una llengua va associada amb la acollida, ja que forma part de l’autoestima i aprenentatge humà (passa el mateix quan arribes a un lloc nou, si t’acollin bé et sents amb més força i ganes d’aprendre coses).

-    Una cosa s’ha de fer creure o fer que es creu, perquè és difícil d’ensenyar.

-    Per ser bons mestres, hem de saber trobar fórmules integradores en la societat, com per exemple dir “bon dia a tots” quan entro per la porta.

-    S’ha d’aprendre gaudint de les coses, amb actitud generosa i oberta als altres, a més de saber resoldre conflictes i decantar-nos per certes coses que són més importants que altres, ja que és més important acceptar que tolerar.

EN CONCLUSIÓ:

Per un costat, a mi com a tots els meus companys, ens ha estat molt positiva la visita d’en Bernat Joan, ja que ens va aclarir (no a tots) allò que volíem saber de la sociolingüística).

Per un altre, he descobert l’existència del PALIC, ja que mai havia sentit parlar d’ell. M’ha paregut molt important que hi hagi un projecte per als nouvinguts en cada centre i que sigui útil per a la nostra tasca, encara que això de tenir un pla no significa que funcioni sempre en tots. I a més, m’agradaria saber més coses d’ell amb la visita de na Yolanda Bonet.

Per finalitzar, amb el llibre “d’Acollida”, he après que aquest terme és igual que el servei de l’hosteleria, ja que la finalitat d’aquest(molt present en nosaltres pel lloc on vivim) és fer que la gent estigui còmoda, oferint hospitalitat als clients, ja que és important gaudir de fer-ho, tothom es sent millor fent una feina que li agrada. Que educar és fer éssers autònoms.  Que és important treballar en equip, escoltant als altres i que ens poden aportar nous coneixements a més d’aprendre dels errors. A més dels conceptes de: “multiculturalitat: són moltes cultures” i “interculturalitat: és el mètode de relacionar les cultures”.

RECERCA:

Com m’ha paregut interessant aquest projecte, a més que n’Helena ens va dir que cerquéssim informació del PALIC, he volgut penjar això ja que m’ha aclarit més la seva labor.

 PLA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC I CULTURAL (PALIC)

És el conjunt d’actuacions que un centre educatiu posa en marxa per facilitar l’adaptació de tot l’alumnat que s’incorpora de nou al centre.

Els objectius són:

a)  Assumir, com a centre, els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes d’altres països.

b)  Aconseguir que el nou alumnat comprengui el funcionament del centre i s’hi adapti amb els companys i professors.

c)  Reconèixer la identitat i la història educativa, social i familiar de l’alumnat

nouvingut ja que són el punt de partida per aplicar les estratègies de l’ensenyament.

d)  Potenciar un sentiment de pertinença a una nova comunitat, per

aconseguir un progrés educatiu de tot l’alumnat i una societat que practiqui els valors de la convivència.

Aquest  pla, deriva dels principis recollits en diferents documents a més de tenir contacte amb(PCC) i el Reglament de règim intern (RRI) ja que ens indicaran les activitats del pla i les normes que han de respecta-se per dur-lo a terme.  Els documents són:

-  El Projecte educatiu de centre (PEC): El procés d’adaptació i integració de l’alumnat al centre al qual assisteix a més de l’atenció a la diversitat de l’alumnat (tant si és estranger amb problemes de domini de la

llengua i coneixement de lacultua, com sino).

-  El Pla d’acció tutorial (PAT): actuacions específiques que es duran a terme amb el grup-classe, amb la finalitat d’aconseguir la cohesió, la integració i la

interrelació del professorat i de l’alumnat.

-  El Projecte lingüístic de centre (PLC): aplicació de programes lingüístics específics i/o models organitzatius que garanteixin la qualitat de l’aprenentatge de la llengua per a tot l’alumnat.

L’equip docent, el Departament d’Orientació, el Claustre, l’equip directiu i fins i tot el Consell Escolar, queden implicats en l’anàlisi de la nova situació i la recerca de les solucions

Per tant, quan l’escola rep alumnat que pertanyen a grups culturals, ètnics i lingüístics diferents, i l’equip docent té la responsabilitat de crear contextos socials i comunicatius que possibilitin l’acolliment dels alumnes i de les famílies. El procés d’adaptació es desenvoluparà a través dels tres àmbits:

-  Familiar: Les famílies són un dels membres bàsics en la composició de la comunitat educativa i la seva participació en el desenvolupament educatiu dels infants i joves és decisiva; però, a vegades, la comunicació amb el centre es pot veure dificultada segons la procedència, codi comunicatiu, etc.

-  Social: Els alumnes han de desenvolupar-se en un context que desconeixen Per això, caldrà desenvolupar un sentit d’autoestima que permeti,

mantenir la pròpia identitat cultural i lingüística; el reconeixement de les característiques culturals pròpies i adquirir les habilitats necessàries

per interactuar amb els adults i companys.

-  Acadèmic: Els alumnes han d’aprendre una o més llengües que desconeixen i requereix molt de temps de dominar. Caldrà aprendre les formes lingüístiques de conceptes que saben en la seva llengua materna i desenvolupar el llenguatge depenent del context en el qual es moguin, les formes superiors del pensament  i les competències lingüístiques que permetin fer tasques acadèmiques i socials.

Els continguts del Pla d’acolliment lingüístic i cultural desenvolupa:

a)  Qui rebrà per primera vegada la família i com es recollirà la informació inicial de cada un els alumnes que s’incorporen al centre (data d’ingrés, escolarització anterior,documentació, llengües que parla).

b)  Qui serà el responsable del seguiment d’aquests alumnes.

c)  Com es farà el seguiment de cada alumne a través d’una pauta individualitzada

d)  Com s’informarà la resta de professorat.

e)  com i quan se li ensenyaran els espais on s’haurà de moure, l’organització del centre i de l’aula, l’horari que haurà de fer, les normes...

f)  Qui farà el suport, com s’organitzarà..

g)  Quin material es necessitarà.

h)  Quines necessitats tenen d’ajuts econòmics.

i)  Amb quina periodicitat es farà la coordinació del professorat amb l’alumnat.

j)  Què faran dins el grup classe,

k)  Com s’implicaran els serveis externs que poden col·laborar.

l)  Què, com i quan avaluarem.

m)  Com es pot accedir a les vies de participació de les famílies en la dinàmica del centre (AMPA, Consell Escolar).

 Aquesta interacció serà la que marcarà el tipus de relacions que configuraran la convivència del centre i que poden estructurar el futur social.

Cal tenir present que en els centres escolars treballem amb infants d’altres cultures i és la nostra responsabilitat aplicar un principi d’igualtat i

d'oportunitats en l’educació, respectant la diversitat cultural com un fet

present en el nostre sistema educatiu.

La coordinació pedagògica desenvoluparà les tasques següents:

-  Planificació i desplegament de mesures per al tractament educatiu i lingüístic.

-  Coordinació i orientació, i l’atenció específica que haurà de rebre en classe,

-  Assessorament als tutors de cada àrea, en la realització de les adaptacions curriculars i   criteris d’avaluació.