DIJOUS 14 D’ABRIL DEL 2011
Avui, hem començat la classe comentat l’article “ d’Ensenyar llengua en una societat multilingüe” d’Artur Noguerol.
En aquest, podem veure com el Ministeri i el Pla Lic, estan d’acord amb la importància d’ensenyar noves llengües en les comunitats, ja que cada dia arriben més nouvinguts, i ells com nosaltres tenen el mateix dret d’aprendre i comunicar-se.
Per això, cal distingir que el problema són els canvis socials que ens afecten com a ciutadans, i no pas són els emigrants.
Per aconseguir un bon aprenentatge de la llengua, s’ha de fer èmfasi en una bona acollida i integració de l’alumnat nouvingut, establint-hi vincles afectius cosa que els hi donarà forces per aprendre i seguir estudiant. Per això, caldria un plantejament global, amb un Projecte de Centre que garantís aprenentatges integrant la llengua en tots els àmbits del currículum educatiu, a més de comptar amb una coordinació i participació de tot el centre, equip i família per aconseguir-ho.
S’ha de tenir en compte la diversitat de llengües i oferir a l’alumnat activitats on la presencia d’aquestes sigui la base,de manera que es potencia a l’infant cognitivament.
Si es comença amb un aprenentatge temprà li proporcionarem una nova forma de comunicació i expressió, millorant el coneixement de la llengua.
En definitiva, ensenyem per a què els infants aprenguin llengües i amb aquestes aprenguin a conèixer, a fer, a ser, a conviure per esdevenir persones conscients i crítiques.
EN CONCLUSIÓ:
Quan parlem d’ensenyar una llengua ho fem de manera diferent que en temps enrere, ja que la societat a anat modificant l’estructura degut a l’arribada de gent de l’exterior.
Ensenyar és una activitat pròpia del centres educatius, a més de que tots formem part de l’aprenentatge del nen (famílies, institucions) cal saber que:
Ø Ensenyar llengües és ensenyar a conviure, ja que una llengua s’aprèn quan la fem ús per fer coses.
Ø Ensenyar llengües és ensenyar a ser, perquè les actituds davant la llengua s’aprenen mitjançant les paraules.
Ø Ensenyar llengües és ensenyar a fer, ja que és a l’escola on s’aprèn i s’utilitza.
Ø Ensenyar llengües és ensenyar a conèixer la llengua per millorar-ne l’ús.
He après que la llengua és l’eina principal que té l’esser humà per relacionar-se amb la realitat, implicant les actituds i valors positius, sempre oberts, per arribar a ser uns bons ciutadans, ja que aprendre activa certs coneixements que són útils per establir relacions amb altres.
Una de les coses que diu Noguerol i m’ha agradat, ha estat que “tot mestre és mestre de la llengua” ja que l’objectiu seria que l’alumne sigui capaç de dominar la llengua per escriure, argumenta, explica ... fer-ne un ús conscient i autònomament.
El segon article, encara que no ens ha donat temps de comentar, ha estat “Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües: qüestions recurrents” de Juli Palou -Montserrat Fons.
Aquest ens parla de les diverses actituds que adopten els docents del centre davant els grans canvis socials i demogràfics que s’adonen i han modificat la composició lingüística i cultural de les escoles i instituts, degut a la diversitat d’infants que n’arriben.
Per això, s’han fet uns estudis amb la intencionalitat de que tots els alumnes puguin accedir en les millors condicions a l’aprenentatge i a l’ús de la llengua pròpia del país, així com adquirir uns valors sobre les llengües.
Els docents no només s’encarreguen de concretar objectius, continguts... sinó que també acullen, acompanyen i vetllen per unes bones relacions socials i afectives dels nouvinguts. Són docents que s’encarreguen de l’ensenyament en contextos multilingües i multiculturals amb la finalitat d’afavorir i innovar les relacions en l’aprenentatge de les llengües.
En aquest article, apareixen diversos exemples de mestres en diferents nivells educatius, que parlen segons com veuen la situació en les seves aules.
Un dilema que es plateja és si a l’hora d’integrar-los al centre, és millor acollir-los dins l’aula ordinària, és a dir, amb tots els infants de l’aula i així aprendre a conviure amb grup i afrontar problemes; o acollir-los en un grup de reforç, es a dir, apartats de la resta dels infants, creant-ne així un grup específic per tal de rebre tots la mateixa formació i que els permeti integrar-se amb el grup -classe. Hi ha varietat a l’hora de contestar.
Altres de les coses que parlen, és del desequilibri en les àrees lingüístiques, ja que hi ha una descompensació amb la llengua catalana i la castellana.
Les llengües apreses en primer lloc són les de la família i a l’entorn, ja que són especials degut a l’àmbit de privacitat. És per això que els docents haurien de mostrar interès per aprendre coses sobre la llengua d’origen dels infants nouvinguts, creant-ne activitats que afavoreixen la reflexió metalingüística.
EN CONCLUSIÓ:
He après, que l’ arribada dels nouvinguts a l’escola i als instituts, és la base per a un creixement l’heterogeni de formes de vida i diversitat de llengües en un mateix territori, la qual cosa manifesta certa riquesa.
Amb la qüestió de “com mantenir l’equilibri entre les llengües i cultures diverses i la llengua i cultura d’acollida?” cal dir, que és necessari saber que afavorir el diàleg, la integració social i el pacte o normes compartides amb altres, farà tots ens entenguem millor i es faciliti la convivència, que ja que a voltes no resulta fàcil comunicar-nos amb una persona que té altres punts de vista (com per exemple amb la religió que practica).
Diversitat, es refereix a la pluralitat com un conjunt de variacions dins d’un marc global, encara que presenta problemes a l’hora de les normes, valors i religió. En canvi, diferència parteix del fet que som diferents i que les diferències existeixen tal i com les descobrim i experimentem.
Quan es parlava de si és millor integrar-lo en l’aula o llevar-los a l’aula de reforç, molts de professors ho veuen com un problema, ja que tenir nens nous a l’aula fa que el ritme no sigui el mateix i se’ls hi hagi de prestar més temps que a la resta. En canvi, altres ho veuen bé ja que això els hi dóna l’oportunitat de socialitzar-se amb la resta del grup i fer que es sentin excluits.
Jo estic d’acord amb l’ultima opinió, ja que si ens posem en el lloc dels nouvinguts, ens agradaria sentir-nos acollits per la resta, i si són iguals a nosaltres, millor, perquè tots ens agrada sentir-nos vàlids i estimats.
És mitjançant l’observació i el contrast, com podem ajudar a entendre i a valorar les diferencies entre llengües, cultures i persones ; tasca important que recau en els pares i l’entorn social del nen, ja que el fet de fer això farà que siguin els propis nois qui esdevindran plurilingües amb molt de gust, i no tindran sentiment de marginació.
Cal tenir en compte que el més important per un mestre ha de ser el procés i no el resultat, cosa que fa que hi hagi més competitivitat i menys cooperació entre ells.
Per concloure, com diu Palou: “no hi ha llengües més importants que altres, perquè cada una d’elles són un món”.
