DIJOUS 7 D’ABRIL DEL 2011

Avui, hem començat la classe fent una reflexió positiva de la visita de na Iolanda Bonet, la qual ens ha agradat a tothom, ja que ha estat molt propera a nosaltres amb un sentiment d’emoció que ha sabut transmetre’ns, a més de ser ordenada en l’explicació i adaptant-se al tema mostrant-nos molt de material didàctic i contant-nos exemples reals.  Ens ha parlat de com es realitza el procés d’acollida,la importància d’implicar a tot el centre educatiu (no només els mestres, sinó els pares, mares...), la perspectiva d’aprendre noves cultures i ensenyar la nostra, etc. Sincerament, m’ha paregut una bona dona ja que ens ha donat l’oportunitat de viure-ho amb ella gràcies a la transmissió dels seus sentiments i experiències, en definitiva, es nota que gaudeix fent la seva feina.

A més, hem continuat parlant d’algunes actituds que es  mostren al llibre “Acollida”:

L’acolliment és una actitud positiva i no un protocol, on s’ha d’implicar tota la comunitat educativa, ja que el fet de relacionant-nos amb gent diferent implica respecte i acceptar-nos tal com som. És necessari complir amb les normes establertes en la comunitat, i ser conscients que en l’ensenyament ens equivocarem, doncs dels errors s’aprèn molt. L’actitud del mestre ha de ser oberta i generosa cap al altre, intentant treure lo millor de la persona.

L’hospitalitat i l’acollida són necessaris per esdevenir humà, ja que tots som iguals independentment del lloc on visquem, com parlem, etc. i ens agrada que ens rebin com si estiguéssim a casa.

En un centre educatiu el que interessa és el progrés en l’aprenentatge, fent que el nin i nosaltres ens adaptem, doncs per això cal abandonar el rol d’instructor per assumir el compromís professional d’educar, estimulant sempre i satisfer les seves necessitat confiant en les seves possibilitats.

Degut a que cada vegada hi ha més diversitat en tot el món, és cert que en un principi enriqueix, però d’altra banda pot confondre i crear una dispersió en sentit de no pertànyer a cap lloc.

Les institucions educatives hauran de crear espais de convivència comuns, oferint la capacitat d’aprendre a ser i a conviure entre tots, ja que la tasca dels professionals en l’educació és garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els infants, ja que som més iguals que diferents.

EN CONCLUSIÓ:

He après que el concepte d’acollida té a veure amb l’hospitalitat, ja que tots hem de tractar als nouvingut com volem que ens tractin a nosaltres quan arribem a un lloc nou.

En quant al concepte de diversitat, és cert enriqueix culturalment, en l’adquisició de nous hàbits, etc encara que també és cert que crea conflictes. Com hem comentat, avanç a Eivissa hi havia més llibertat a l’hora que no hi havia cap problema en deixar les portes de les cases obertes, ja que tothom es coneixia i havia confiança per par de tots, i encara que volguessin entrar no farien malbé les coses perquè es coneixien. Amb el pas del temps i amb l’arribada de nova gent, això ha canviat per complet, ara hi ha més vigilància i les portes estan ben tancades per evitar que la gent entri a robar o fer malbé les coses.