DIJOUS  5 DE MAIG DEL 2011

Avui hem començat amb les exposicions dels treballs de “com treballar la llengua a classe” grup per grup, encara que no ens ha donat temps a veure’ls tots.

Els que si hem vist, han estat:

GRUP 1: LA BENDICIÓ DE BABEL.

Aquest grup ens ha parlat de la llengua i del llenguatge, dos eines amb significat diferent que cal conèixer.

 Ens han mostrat que tots els éssers humans i els animals disposem d’uns codis comunicatius els quals requereixen d’unes aptituds biològiques i d’un aprenentatge cultural, aquest és el llenguatge. En canvi, el sistema que permet comunicar-nos amb la resta dels parlants, és la llengua, doncs aquesta és més que un codi comunicatiu, és l’entitat personal i col·lectiva d’un territori, a més d’un component important de la cultura.

També ens han parlat de la comunicació no verbal, el que coneixem com els gestos, expressions facials, etc els coneguts com parallengua. Són uns factors importants i cal tenir en compte doncs moltes voltes transmeten més coses que no pas una paraula.

Hi ha hagut molts de conceptes que ja els havíem donat a classe, com ha estat el dialecte (modalitat que pren la llengua en un territori determinat), l’estàndard (forma neutra de l’idioma), llengua majoritària, minoritària...

Ens han donat a conèixer que hi ha llengües que no s’escriuen i d’altres sí, que l’origen de l’escriptura als Balcans, doncs és aquesta la potenciadora de la parla mentre que les escriptures donen a conèixer les cultures i religions. El fet que una llengua tingui literatura no fa que aquesta sigui superior a l’altra, totes són iguals.

Per finalitzar, han acabat amb una activitat en la que per capses, hi havia que escollir les paraules que comencessin per la lletra de la capsa.

EN CONCLUSIÓ:

Aquesta exposició m’ha paregut molt entretinguda i divertida, a més d’haver estat molt clara i comprensible.

A més, ens han refrescat alguns dels conceptes ja vistos i ensenyats uns altres com l’idiolecte, dialecte personal o forma d’expressar-se d’una persona durant una conversa amb la mateixa llengua.

GRUP 2: CADA LLENGUA ÉS UN MÓN.

Aquest grup  ens ha comentat que la diversitat lingüística és riquesa i s’ha de veure com una cosa positiva. Que les llengües totes són diferents però iguals en dignitat, ja que no es parla igual en un lloc que altre, i que tots tenen el mateix dret de mantenir la diversitat lingüística.

A més, ens han parlat que el temps es estructurat de forma diferent segons la llengua, com per exemple el català és l’única llengua que empra el verb anar com auxiliar per conjugar el passat. Segons la llengua el cos és percebut de forma diferent, com també ho són els fenòmens naturals, els colors i fins i tot les persones.

També ens han dit que totes les llengües tenen les seves regles, la gramàtica, encara que no estigui escrita. Existeixen llengües que amb una paraula expressen el que nosaltres diem amb una frase... I ens han parlat del mite de Babel per a què coneguéssim l’origen de les varietats geogràfiques.

Per finalitzar, hem realitzat una activitat per grups, on havíem de col·locar les lletres de les cançons en ordre ordre i cantar-les. Totes aquestes eren reculls eivissencs.

EN CONCLUSIÓ:

M’ha paregut una bona exposició, on els conceptes eren clars amb els seus exemples. En quant a l’activitat, ha estat molt divertida, encara que requeria d’activitats prèvies, però hem començat a cantar-les junts i ens ho hem passat molt bé. M’ha agradat això de treballar les cançons eivissenques, ja que és un recurs de l’illa que hem d’aprofitar a l’hora de realitzar activitats a les escoles, i està bé que tothom ho conegui.

GRUP 3: LA LLEI DEL SILENCI.

Aquest grup ha estat el meu. Nosaltres hem escollit aquest tema ja que com hem estudiat i ja sabem, existeixen moltes llengües que estan desapareixent, un exemple és el català a les nostres illes ja què està en perill degut a la situació geogràfica en la que vivim. Per a què  una llengua no arribi al silenci, hem de mantindre l’interès per elles i fer que la gent sigui conscient del seu ús i transmissió.

Una de les coses que hem donat a conéixer, entre altres, han estat els diferents graus de perill segons l’UNESCO. Aquests són:

• Llengües potencialment en perill (decreix el nombre d'infants parlants).
• Llengües en perill (els parlants més joves són adults).
• Llengües en perill seriós (els parlants més joves són de mitjana edat).
• Llengües morimundes (els parlants són els ancians).
• Llengües extingidies (no en queden parlants). 

Per concloure, hem realitzat una activitat, “ Un amagatall per a la joia”, la qual l’hem escollit per què ens ha paregut dinàmica, entretinguda, en la que pot participar tothom i consisteix en dir llocs on es creu que estarà amagat l’examen, ja que d’aquesta manera és practiquen les prepocions de lloc, a més de donar l’oportunitat de treballar aquest àmbit en altres ocasions.

Fer aquest treball m’ha ajudat a tindre els conceptes clars i veure amb més claredat, per exemple, quins són els passos a seguir fins que desapareix una llengua, entre d’altres, ja que la majoria ja l’havíem parlat a classe.